
Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc una bola de greix. A més no poc calb, ni poc lleig però molt bon xicot, ni grassonet tirant a gras ni gens prim però té un no sé què, no. Sóc obès i punt. Espantosament, fastigosament gros. M’han mirat bé ? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva dimensió en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin la meva parença, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves cames, de les mans i de la horrible cara amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que perfetes i que ben plantatsi que macus i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc optimista? Això és que no em coneixen bé.