RESSENYA BIOGRÀFICA: L'ANY DE LA PLAGA

Títol: L'any de la plaga

Autor: Pastor, Marc

Editorial: Edicions de la Magrana

Any d’edició: 2010

Pàgines: 366

Format: RÚSTICA

ISBN: 978-84-8264-988-7

ISBN: 9788498678437 (cast.)

Matèria: Literatura fantàstica

Idioma: Català i Catellà

Preu: 19€

SIPNOSIS

La història transcorre a la ciutat de Barcelona en ple mes d’agost amb una terrible calor present.

El protagonista és en Víctor Negro, d’uns trenta anys i coordinador d’assistents socials d’ancians i no pot gaudir de les vacances, perquè els ha de cuidar. Últimament té mal de cap i viu sol, ja que la seva novia, l’Irene, l’acaba de deixar i encara no ho ha superat. Les seves amigues i companyes de feina, la Begonya, la Yolanda i l’Elena el volen ajudar a trobar parella i li preparen una cita amb la Dolors.

A Barcelona, la moda és l’eucaliptus, una planta que despèn una forta i bona olor i es troba gairebé a cada casa. De cop i volta, comencen a passar coses estranyes sobre els ancians, alguns apareixen morts, alguns canvien i els altres intenten suïcidar-se. La gent més propera a en Víctor i els veïns l’espien mentre cuida als avis i juntament amb la família la seva hipòtesi és la següent: les assassines poden ser les companyes de feina d’en Víctor.

En Víctor creu que hi una relació entre els eucaliptus i les anomalies, però a les notícies parlen d’un virus anomenat Llàtzer, una mutació de la grip A. De sobte rep una trucada de l’Irene , la qual necessita ajuda a l’hospital perquè ha descobert còpies de cossos en una sala. L’eucaliptus es converteixen en rèpliques del pacients, ja que aquests estiguin sans i adormits. Quan es donen compte del que passa, la Dolors, l’Irene i en Víctor marxen, mentre les plantes van copiant a tothom i finalment en Víctor és un dels que es salva d’aquesta invasió,ja que té una malaltia desconeguda..

CRÍTICA

És una novel·la ben escrita i ben estructurada, ja que al principi descriu la vida del protagonista, els amics, la feina,... i cap a la meitat del llibre descriu les accions, els assassinats, els eucaliptus, ...

També és entretingut, perquè vols saber què passarà en cada moment amb el protagonista, amb els ancians, amb les plantes, etc...

Crec que el final és adequat, tot i que en algunes ocasions comentaven que era massa obert, però d’aquesta manera pots acabar-te d’imaginar tu mateix com continuarà.

Aquest llibre us pot enganxar fàcilment durant la seva lectura, perquè proporciona tant moments d’angoixa i por, somriures i intriga al llarg de la història.

INDIGNEU-VOS

Títol: “Indigneu-vos”
Autor: Stéphane Hessel
Traducció: Maria Llopis
Col•lecció: L'ANCORA
Enquadernació: Rústica amb solapes
Pàgines: 64
Any d'edició: 2011
ISBN 10: 8497102029
ISBN 13: 9788497102025
Preu: 5,00€

CONTRAPORTADA

INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!

El llibre de Hessel,“Indigneu-vos”, ens presenta l’exemple d’un escrit basat en la fe i la justícia sense recórrer a la violència, ja que el compara amb l’esperit del pensador indi, Gandhi, que predicava la no-violència.

Hessel ens ensenya des del començament fins el final, parts per parts, que per aconseguir qualsevol cosa no s’ha de recórrer a la violència sinó, actuar, negar-nos i indignar-nos, ja que són els primers motius per resistir-nos a la societat sobre els diferents temes d’actualitat indignants. Comença criticant el capitalisme, ja que els pobres són molt pobres i els rics molt rics i acaba parlant de la situació en la que es troba avui dia Palestina.

Amb aquest llibre el pensador francès ens aconsella que continuem lluitant pel que van aconseguir uns anys enrere, però nosaltres en aquestes fites aconseguides no les hi donem prou importància, perquè creu que els joves ens mantenim indiferents i els que hauríem de fer és indignar-nos contra les situacions en els camps de concentració, contra les dictadures, els endarreriments del S.XXI etc... . Stéphane també ens fa veure de dues maneres diferents la història, una de les pitjors actituds com és la indiferència, comparar-nos entre l’altra gent i ens explica la seva indignació quan es trobava a Palestina.

Així doncs, si vols saber els diversos motius per indignar-te i no actuar amb violència sinó amb una insurrecció pacífica no ho dubtis i llegeix-lo. Amb les poques pàgines ben segur que us enganxareu de seguida al pensament de Stéphane Hessel, un redactor de 93 anys, que va passar tota la seva vida lluitant per uns ideals de llibertat i igualtat.

POEMES OBJECTE

L'autor d'aquest poema objecte és Joan Brossa i pertany en el projecte de 1987 realitzat al 1988. L'he escollit perquè em va semblar curiós, ja que el vaig interpretar a la meva manera: la joia i la manilla , junts formen el símbol del matrimoni.





Aquest poema visual pertany a Toni Prat i correspon al número 110 del seu llibre. L'interpretació que extrec és molt simple: el pa és una metàfora i amb això l'autor ens vol dir que el temps s'ho menja tot.

DRAMA EN EL PORT

Joan Salvat Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 a Pla de Santa Maria (Barcelona). Quan encara no tenia set anys, va quedar orfe de pare mentre aquest treballava de fogoner en un transatlàntic i la mare va haver d’ingressar-lo juntament amb els seu germà a l’ institució Asil Naval Español, perquè tenien escassetat de diners. Als 13 anys comença a treballar i als 17 obté una formació autodidàctica, ja que assistia a classes d’escriptors, llegia llibres, etc... Es mou entre els ambients anarquistes i socialistes, durant tres anys publica diversos articles periodístics contra les injustícies socials i va ser el redactor del primer manifest futurista català. Als 23 anys dirigeix una llibreria on descobreix els moviments d’avantguarda. Finalment mor al 1924 a l’edat de 30 anys.

Drama en el Port pertany a Poemes en ondes hertzianes (1919). El poema descriu la dura vida que portava Joan de treballador en el port i ho fa mitjançant diverses fotografies imaginàries diferents. Crec que el poema no es pot dividir en parts, però si en imatges perquè cada imatge representa una escena diferent. Les principals tècniques avantguardistes que hi apareixen són el cal·ligrama, la daga i el transatlàntic que simbolitzen les màquines, l’eliminació de signes de puntuació, les llums surrealistes, l’arc voltaic i barreja tant lletres majúscules com minúscules.

Les figures retòriques que destacaria més serien:

- Metàfora: vol representar el full com si fos el mar i la disposició de les paraules com si fossin les ones.

- Personificació: udolant les sirenes no ho saben per això xisclen, perquè com les sirenes no saben fer udols criden.

- Metàfora: jo em veig en l’horitzó fora el port les gavines reposen, és la descripció del jo poètic.

- Hipèrbaton: glop d’oceà, ja que expressa llibertat.

A part d’aquestes figures retòriques podem trobar un símil, una altra metàfora i diverses personificacions. També descriu una causa social, els immigrants s’empenyen.

Definiria el poema com la autobiografia de Joan durant els anys que treballava de vigilant en el port.

Aquest poema és bastant curiós ja que té part del cubisme i del futurisme. Per poder comprendre’l bé s’ha de fer més d’una lectura, ja que té estructura difícil d’interpretar. L’aspecte que més m’ha agradat ha sigut la representació del poema sobre el paper i el que menys la disposició d'alguns versos.

CAL·LIGRAMES

He escollit aquest cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit titulat Les Formigues, perquè em sembla que és un dels més importants que ha escrit, però també m'ha cridat l'atenció, ja que el poema està escrit de tal manera que sembla una cua de formigues quan tracta de les pròpies formigues.

L'altre cal·ligrama que he escollit és el de Carles Sindreu titulat Pleniluni, perquè és un poema que crida l'atenció només veure'l, ja que et pots imaginar diverses coses. Per exemple jo m'he imaginat una cara somrient d'alegria, i tu?

El poema parla d'un viatge i de les seves característiques realitzat per l'esperit.

L'INCOMODITAT DEL SILENCI

Avui, dia 30 de maig a les 12:00, tinc els exàmens de recuperacions i ara, són les 11:58 i m’estic dirigint cap a la classe juntament amb la meva maleta i els exàmens. Arribo al davant de la porta de l’aula, encara falta un minut perquè el timbre toqui i m’espero a fora. Toca el timbre. Entro a l’aula, m’assec a la cadira i no dic res. Miro els vint-i-tres alumnes i aquests em tornen la mirada, mentre que els quatre ganduls de sempre estan rient. Arronso les espatlles i a partir de llavors es provoca un gran silenci. Només se senten els esternuts de l’alumne més gras i el soroll de l’aigua del radiador. Torno a mirar els alumnes i alguns es comencen a ficar nerviosos i sentir-se incòmodes, ja que es belluguen, es miren el rellotge, miren a través de la finestra, ... Al cap d’un quart d’hora trenco el silenci i pregunto: què passa aquí? Al cap de 10 segons comença una discussió, el tema, el silenci en les relacions humanes. Entre ells es miren encuriosits, no entenen a què treu cap la meva intervenció. No me n’adono que han de fer una prova i que no tindran temps de respondre totes les preguntes? Un d’ells em mira, amb ulls penetrants, sembla a punt de contestar-me, però en aquell moment algú li passa el full de l’examen. Abaixa el cap i es concentren en les lletres impreses. De nou el silenci, però ara deixa de ser incòmode perquè ara ja hi ha un acte mecànic i clar a realitzar.

SÓC UN ASE O NO?

De veritat creieu que sóc tan burro? Sé que més de la meitat de vosaltres ho penseu, però espero que només siguin intuïcions meves. Sempre m’he preguntat perquè la gent es pensa que sóc un inútil i arribo a la conclusió que em defineixen així per diversos motius: no se m’he donen bé les matemàtiques i no sé parlar el francès, ni l’anglès i cometo errors ortogràfics en les altes llengües. Sóc burro per aquests motius? Són tan horribles? Crec que no tinc cap cosa positiva a part de la sinceritat, cosa que m’ajuda realment. Expliqueu els meus defectes als vostres companys i feu-me servir per demostrar que intel•ligents i ben apanyats i tan perfectes que sou vosaltres. Es pensen que ser burro és un defecte? Jo diria ...

2X1

Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc una bola de greix. A més no poc calb, ni poc lleig però molt bon xicot, ni grassonet tirant a gras ni gens prim però té un no sé què, no. Sóc obès i punt. Espantosament, fastigosament gros. M’han mirat bé ? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva dimensió en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin la meva parença, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves cames, de les mans i de la horrible cara amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que perfetes i que ben plantatsi que macus i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc optimista? Això és que no em coneixen bé.

ELS AMICS DE LES ARTS, 4-3-3

http://www.youtube.com/watch?v=SaLHUlVTrnI

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història

I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa

De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d'entre naps i cols
va i m'enduc una carbassa

I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment

Si les coses van maldades
penso plantar l'autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar

I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l'esquerra i la dreta
són els típics trencacames

I de quatre caixa o faixa
un accent agironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar

Deixant-se caure a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor

De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m'agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.

I tota l'artilleria la concentraré al davant
a l'esquerra, Martin Codax
provant d'evitar l'orsai

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar

D'extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai

I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment

Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a unisò
et faig cometre una falta
dius “Adoro els cantautors”

Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba

(Parlat)
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup... de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no...
-No... ?
-No.
-No bueno, tampoc és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... No saps aquella que diu “Ho sento moooolt”?
-Com?
-No, res, tranquila, et porto a casa?

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar

Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar

ESTAVA REALMENT CAGAT

MORT O VIU?

Cansat d’anar en el seient de darrera del cotxe i mig marejat , vaig optar per mullar-me la cara en el lavabo de la benzinera. Quan vaig entrar, en el mirall no es quedava reflexada la meva cara, en canvi la del sr. que tenia al costat si. Ell es mirava el bigoti i es passava la mà per la barbeta i jo.. ni reflexat, ni res . Estaria mort? Seria un Vampir?. Quan el senyor marxava i el seu reflexe no, em vaig adonar que el seu reflexe era el seu germà bassó i tot això era una broma.

EL FUM JA HA ARRIBAT

CARTA DE PRESENTACIÓ

Artur Navarra Montes CEE Informàtica SL
Pl. Sant Llàtzer, nº 25 17001 Girona
17486 Castelló d’Empúries
Tel.: 628456585
Castelló d’Empúries, 21 de gener de 2010

Senyor/Senyora:
Havent llegit al diari “El Punt” d’avui l’anunci en què oferiu una plaça d’ un tècnic informàtic, sol•licito poder optar a aquesta plaça, i justificar la captació que considero tenir per a ocupar-la.
He acabat els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori a l’INS Castelló d’Empúries i, actualment, estic cursant el grau superior d’infòrmatic. Domino el català, el castellà i l’anglès, tan a nivell d’escriptura com de parla i he fet diversos cursos d’informàtica avançada.
Tinc 22 anys, durant dos anys vaig treballar d’informàtic a l’empresa Mac-Tim a Barcelona. La meva feina consistia a dissenyar les seves pàgines web, controlar la informació rebuda dels clients i traduir cartes a l’anglès. Vaig abandonar la feina en traslladar-me a Girona. El mateix Sr. Tim podria informar-vos i acreditar-vos la meva competència professional.
Espero que la meva sol•licitud sigui del vostre interès i estic disposat a qualsevol prova i/o entrevista per poder demostrar-vos els meus coneixements i donar-me a conèixer personalment.
Atentament us saluda,
Signatura:



PD
Adjunto currículum

CURRÍCULUM D'ARTUR NAVARRA MONTES

LLOC DE TREBALL SOL•LICITAT:
Tècnic informàtic

1. DADES PERSONALS
Nom: Artur Navarra
Lloc i data de naixement: Figueres, 28 de desembre de 1988
DNI: 41234569 R
Adreça: Pl. Sant Llàtzer, nº 25
Telèfon: 628456585
Correu electrònic: arturnavarra12@gmail.com

2. FORMACIÓ
- Graduat Escolar a l’INS Castelló d’Empúries, any 2005.
- Certificat de Nivell A de Llengua anglesa a l’Escola Oficial Toribi Duran, any 2008.
- Títulació del primer i segon grau d’informàtica, any 2009/10 al centre de Figueres Pere IV.
- Curso el tercer grau d’informàtica al centre d’estudis Màster de Girona.

3. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
- Tècnic informàtic a l’empresa Mac –Tim de Barcelona de l’1 de febrer de 2008 al 5 de febrer de 2010.
- Recepcionista del càmping Bon Estrella a l’Escala durant 3 estius.
- Treballs de traduccions en llengua anglesa per a la notaria de Vilanova i la Geltrú.

4. DADES COMPLEMENTÀRIES
Idiomes: Coneixement escrit i oral del català i castellà. Nivell alt d’anglès.
Carnet de conduir: B

5. INFORMES
Poden demanar informació al Sr. Emili Vázquez, notari de la notaria de Vilanova i la Geltrú. Tel. 938652527. Alhora que al Sr. Tim, administrador de l’empresa Mac – Tim. Tel. 939485114.


Castelló d’Empúries, 21 de gener de 2010

POSSIBLES PREGUNTES DE L'ENTREVISTADOR

1. Amb quins sistemes operatius treballava vostè ?
2. Quina disponibilitat d’horaris té ?
3. Vostè disposa d’un vehicle propi ?
4. Quins són els seus objectius ?
5. Per què creu que es mereix ocupar aquest lloc de treball ?

IMATGES MODERNISTES

Palau de la Música Catalana. El Palau va ser inaugurat el 1908 amb un breu concert en el qual es van interpretar peces de Clavé i Händel. La façana projectada per Domènech i Montaner va sorprendre als barcelonins. D´obra vista, de bella policromia gràcies a l´ús de revestiments de mosàic ceràmic, est`presidida a la cantonada per un espectacular grup escultòric de Miquel Blay : una enorme proa de pedra que representa una al-legoria de la música popular. És una obra d´un elevat simbolisme conceptual, amb dos nens i dos ancians abraçant una nimfa mentre Sant Jordi els protegeix amb la bandera catalana onejant al vent.



La Casa Milà o La Pedrera és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910.



El Parc Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetres quadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del Sud d'Europa.



La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, i està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.



La Sagrada Família és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.