RESSENYA BIOGRÀFICA: L'ANY DE LA PLAGA

Títol: L'any de la plaga

Autor: Pastor, Marc

Editorial: Edicions de la Magrana

Any d’edició: 2010

Pàgines: 366

Format: RÚSTICA

ISBN: 978-84-8264-988-7

ISBN: 9788498678437 (cast.)

Matèria: Literatura fantàstica

Idioma: Català i Catellà

Preu: 19€

SIPNOSIS

La història transcorre a la ciutat de Barcelona en ple mes d’agost amb una terrible calor present.

El protagonista és en Víctor Negro, d’uns trenta anys i coordinador d’assistents socials d’ancians i no pot gaudir de les vacances, perquè els ha de cuidar. Últimament té mal de cap i viu sol, ja que la seva novia, l’Irene, l’acaba de deixar i encara no ho ha superat. Les seves amigues i companyes de feina, la Begonya, la Yolanda i l’Elena el volen ajudar a trobar parella i li preparen una cita amb la Dolors.

A Barcelona, la moda és l’eucaliptus, una planta que despèn una forta i bona olor i es troba gairebé a cada casa. De cop i volta, comencen a passar coses estranyes sobre els ancians, alguns apareixen morts, alguns canvien i els altres intenten suïcidar-se. La gent més propera a en Víctor i els veïns l’espien mentre cuida als avis i juntament amb la família la seva hipòtesi és la següent: les assassines poden ser les companyes de feina d’en Víctor.

En Víctor creu que hi una relació entre els eucaliptus i les anomalies, però a les notícies parlen d’un virus anomenat Llàtzer, una mutació de la grip A. De sobte rep una trucada de l’Irene , la qual necessita ajuda a l’hospital perquè ha descobert còpies de cossos en una sala. L’eucaliptus es converteixen en rèpliques del pacients, ja que aquests estiguin sans i adormits. Quan es donen compte del que passa, la Dolors, l’Irene i en Víctor marxen, mentre les plantes van copiant a tothom i finalment en Víctor és un dels que es salva d’aquesta invasió,ja que té una malaltia desconeguda..

CRÍTICA

És una novel·la ben escrita i ben estructurada, ja que al principi descriu la vida del protagonista, els amics, la feina,... i cap a la meitat del llibre descriu les accions, els assassinats, els eucaliptus, ...

També és entretingut, perquè vols saber què passarà en cada moment amb el protagonista, amb els ancians, amb les plantes, etc...

Crec que el final és adequat, tot i que en algunes ocasions comentaven que era massa obert, però d’aquesta manera pots acabar-te d’imaginar tu mateix com continuarà.

Aquest llibre us pot enganxar fàcilment durant la seva lectura, perquè proporciona tant moments d’angoixa i por, somriures i intriga al llarg de la història.

INDIGNEU-VOS

Títol: “Indigneu-vos”
Autor: Stéphane Hessel
Traducció: Maria Llopis
Col•lecció: L'ANCORA
Enquadernació: Rústica amb solapes
Pàgines: 64
Any d'edició: 2011
ISBN 10: 8497102029
ISBN 13: 9788497102025
Preu: 5,00€

CONTRAPORTADA

INDIGNEU-VOS! Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. INDIGNEU-VOS!, sense violència. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!

El llibre de Hessel,“Indigneu-vos”, ens presenta l’exemple d’un escrit basat en la fe i la justícia sense recórrer a la violència, ja que el compara amb l’esperit del pensador indi, Gandhi, que predicava la no-violència.

Hessel ens ensenya des del començament fins el final, parts per parts, que per aconseguir qualsevol cosa no s’ha de recórrer a la violència sinó, actuar, negar-nos i indignar-nos, ja que són els primers motius per resistir-nos a la societat sobre els diferents temes d’actualitat indignants. Comença criticant el capitalisme, ja que els pobres són molt pobres i els rics molt rics i acaba parlant de la situació en la que es troba avui dia Palestina.

Amb aquest llibre el pensador francès ens aconsella que continuem lluitant pel que van aconseguir uns anys enrere, però nosaltres en aquestes fites aconseguides no les hi donem prou importància, perquè creu que els joves ens mantenim indiferents i els que hauríem de fer és indignar-nos contra les situacions en els camps de concentració, contra les dictadures, els endarreriments del S.XXI etc... . Stéphane també ens fa veure de dues maneres diferents la història, una de les pitjors actituds com és la indiferència, comparar-nos entre l’altra gent i ens explica la seva indignació quan es trobava a Palestina.

Així doncs, si vols saber els diversos motius per indignar-te i no actuar amb violència sinó amb una insurrecció pacífica no ho dubtis i llegeix-lo. Amb les poques pàgines ben segur que us enganxareu de seguida al pensament de Stéphane Hessel, un redactor de 93 anys, que va passar tota la seva vida lluitant per uns ideals de llibertat i igualtat.

POEMES OBJECTE

L'autor d'aquest poema objecte és Joan Brossa i pertany en el projecte de 1987 realitzat al 1988. L'he escollit perquè em va semblar curiós, ja que el vaig interpretar a la meva manera: la joia i la manilla , junts formen el símbol del matrimoni.





Aquest poema visual pertany a Toni Prat i correspon al número 110 del seu llibre. L'interpretació que extrec és molt simple: el pa és una metàfora i amb això l'autor ens vol dir que el temps s'ho menja tot.

DRAMA EN EL PORT

Joan Salvat Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 a Pla de Santa Maria (Barcelona). Quan encara no tenia set anys, va quedar orfe de pare mentre aquest treballava de fogoner en un transatlàntic i la mare va haver d’ingressar-lo juntament amb els seu germà a l’ institució Asil Naval Español, perquè tenien escassetat de diners. Als 13 anys comença a treballar i als 17 obté una formació autodidàctica, ja que assistia a classes d’escriptors, llegia llibres, etc... Es mou entre els ambients anarquistes i socialistes, durant tres anys publica diversos articles periodístics contra les injustícies socials i va ser el redactor del primer manifest futurista català. Als 23 anys dirigeix una llibreria on descobreix els moviments d’avantguarda. Finalment mor al 1924 a l’edat de 30 anys.

Drama en el Port pertany a Poemes en ondes hertzianes (1919). El poema descriu la dura vida que portava Joan de treballador en el port i ho fa mitjançant diverses fotografies imaginàries diferents. Crec que el poema no es pot dividir en parts, però si en imatges perquè cada imatge representa una escena diferent. Les principals tècniques avantguardistes que hi apareixen són el cal·ligrama, la daga i el transatlàntic que simbolitzen les màquines, l’eliminació de signes de puntuació, les llums surrealistes, l’arc voltaic i barreja tant lletres majúscules com minúscules.

Les figures retòriques que destacaria més serien:

- Metàfora: vol representar el full com si fos el mar i la disposició de les paraules com si fossin les ones.

- Personificació: udolant les sirenes no ho saben per això xisclen, perquè com les sirenes no saben fer udols criden.

- Metàfora: jo em veig en l’horitzó fora el port les gavines reposen, és la descripció del jo poètic.

- Hipèrbaton: glop d’oceà, ja que expressa llibertat.

A part d’aquestes figures retòriques podem trobar un símil, una altra metàfora i diverses personificacions. També descriu una causa social, els immigrants s’empenyen.

Definiria el poema com la autobiografia de Joan durant els anys que treballava de vigilant en el port.

Aquest poema és bastant curiós ja que té part del cubisme i del futurisme. Per poder comprendre’l bé s’ha de fer més d’una lectura, ja que té estructura difícil d’interpretar. L’aspecte que més m’ha agradat ha sigut la representació del poema sobre el paper i el que menys la disposició d'alguns versos.

CAL·LIGRAMES

He escollit aquest cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit titulat Les Formigues, perquè em sembla que és un dels més importants que ha escrit, però també m'ha cridat l'atenció, ja que el poema està escrit de tal manera que sembla una cua de formigues quan tracta de les pròpies formigues.

L'altre cal·ligrama que he escollit és el de Carles Sindreu titulat Pleniluni, perquè és un poema que crida l'atenció només veure'l, ja que et pots imaginar diverses coses. Per exemple jo m'he imaginat una cara somrient d'alegria, i tu?

El poema parla d'un viatge i de les seves característiques realitzat per l'esperit.

L'INCOMODITAT DEL SILENCI

Avui, dia 30 de maig a les 12:00, tinc els exàmens de recuperacions i ara, són les 11:58 i m’estic dirigint cap a la classe juntament amb la meva maleta i els exàmens. Arribo al davant de la porta de l’aula, encara falta un minut perquè el timbre toqui i m’espero a fora. Toca el timbre. Entro a l’aula, m’assec a la cadira i no dic res. Miro els vint-i-tres alumnes i aquests em tornen la mirada, mentre que els quatre ganduls de sempre estan rient. Arronso les espatlles i a partir de llavors es provoca un gran silenci. Només se senten els esternuts de l’alumne més gras i el soroll de l’aigua del radiador. Torno a mirar els alumnes i alguns es comencen a ficar nerviosos i sentir-se incòmodes, ja que es belluguen, es miren el rellotge, miren a través de la finestra, ... Al cap d’un quart d’hora trenco el silenci i pregunto: què passa aquí? Al cap de 10 segons comença una discussió, el tema, el silenci en les relacions humanes. Entre ells es miren encuriosits, no entenen a què treu cap la meva intervenció. No me n’adono que han de fer una prova i que no tindran temps de respondre totes les preguntes? Un d’ells em mira, amb ulls penetrants, sembla a punt de contestar-me, però en aquell moment algú li passa el full de l’examen. Abaixa el cap i es concentren en les lletres impreses. De nou el silenci, però ara deixa de ser incòmode perquè ara ja hi ha un acte mecànic i clar a realitzar.

SÓC UN ASE O NO?

De veritat creieu que sóc tan burro? Sé que més de la meitat de vosaltres ho penseu, però espero que només siguin intuïcions meves. Sempre m’he preguntat perquè la gent es pensa que sóc un inútil i arribo a la conclusió que em defineixen així per diversos motius: no se m’he donen bé les matemàtiques i no sé parlar el francès, ni l’anglès i cometo errors ortogràfics en les altes llengües. Sóc burro per aquests motius? Són tan horribles? Crec que no tinc cap cosa positiva a part de la sinceritat, cosa que m’ajuda realment. Expliqueu els meus defectes als vostres companys i feu-me servir per demostrar que intel•ligents i ben apanyats i tan perfectes que sou vosaltres. Es pensen que ser burro és un defecte? Jo diria ...