DRAMA EN EL PORT

Joan Salvat Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 a Pla de Santa Maria (Barcelona). Quan encara no tenia set anys, va quedar orfe de pare mentre aquest treballava de fogoner en un transatlàntic i la mare va haver d’ingressar-lo juntament amb els seu germà a l’ institució Asil Naval Español, perquè tenien escassetat de diners. Als 13 anys comença a treballar i als 17 obté una formació autodidàctica, ja que assistia a classes d’escriptors, llegia llibres, etc... Es mou entre els ambients anarquistes i socialistes, durant tres anys publica diversos articles periodístics contra les injustícies socials i va ser el redactor del primer manifest futurista català. Als 23 anys dirigeix una llibreria on descobreix els moviments d’avantguarda. Finalment mor al 1924 a l’edat de 30 anys.

Drama en el Port pertany a Poemes en ondes hertzianes (1919). El poema descriu la dura vida que portava Joan de treballador en el port i ho fa mitjançant diverses fotografies imaginàries diferents. Crec que el poema no es pot dividir en parts, però si en imatges perquè cada imatge representa una escena diferent. Les principals tècniques avantguardistes que hi apareixen són el cal·ligrama, la daga i el transatlàntic que simbolitzen les màquines, l’eliminació de signes de puntuació, les llums surrealistes, l’arc voltaic i barreja tant lletres majúscules com minúscules.

Les figures retòriques que destacaria més serien:

- Metàfora: vol representar el full com si fos el mar i la disposició de les paraules com si fossin les ones.

- Personificació: udolant les sirenes no ho saben per això xisclen, perquè com les sirenes no saben fer udols criden.

- Metàfora: jo em veig en l’horitzó fora el port les gavines reposen, és la descripció del jo poètic.

- Hipèrbaton: glop d’oceà, ja que expressa llibertat.

A part d’aquestes figures retòriques podem trobar un símil, una altra metàfora i diverses personificacions. També descriu una causa social, els immigrants s’empenyen.

Definiria el poema com la autobiografia de Joan durant els anys que treballava de vigilant en el port.

Aquest poema és bastant curiós ja que té part del cubisme i del futurisme. Per poder comprendre’l bé s’ha de fer més d’una lectura, ja que té estructura difícil d’interpretar. L’aspecte que més m’ha agradat ha sigut la representació del poema sobre el paper i el que menys la disposició d'alguns versos.